Domènec Balet i Nadal, el mestre d'obres de la Casa Pere Llibre
Domènec Balet i Nadal (Barcelona, 1844-1915). Retrat restaurat amb IA
Domènec Balet i Nadal (Domingo Balet Nadal, en la documentació de l'època) va néixer a Barcelona el 15 de juny de 1844, quan la ciutat encara era emmurallada, i va morir el 15 de febrer de 1915. La seva carrera va acompanyar la gran transformació de la ciutat: l'enderrocament de les muralles i l'Eixample d'Ildefons Cerdà.
Un mestre d'obres per a la nova Barcelona
Es va formar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, on va coincidir amb Rafael Guastavino, i va obtenir el títol de mestre d'obres el 1869. Va treballar a l'estudi de Jeroni Granell i Antoni Robert. La seva obra evoluciona de l'eclecticisme i el neomudèjar al modernisme català.
Obres destacades
Entre les seves obres destaquen:
- el sostre i el teló del Gran Teatre del Liceu;
- el Museu de Cera;
- els Magatzems El Siglo, on va instal·lar enllumenat elèctric amb el sistema Siemens;
- la central de la Sociedad Española de Electricidad, coneguda com les Tres Xemeneies del Paral·lel (1883);
- la Villa Planas de Cerdanyola del Vallès, avui La Torre Vermella;
- la seva casa modernista del carrer Tallers, on va viure els seus darrers anys.
Medalla d'or a Chicago (1893)
A l'Exposició Universal de Chicago de 1893 va presentar set projectes i va obtenir la medalla d'or. Entre ells hi havia el sostre i el teló del Liceu i la façana de la Villa Planas.
La Casa Pere Llibre, una de les seves primeres obres
Plànol de la façana principal i secció de la Casa Pere Llibre, signat per Domènec Balet el 1871
La Casa Pere Llibre és una de les primeres obres de Balet. Va signar els plànols el 1871, només dos anys després d'obtenir el títol, quan tenia 26 o 27 anys. La casa es va acabar el 1872.
Una casa palauenca al Passeig de Gràcia
La Casa Pere Llibre no es va concebre com una casa corrent. Formava part d'un conjunt singular: dues cases bessones separades per un passatge central que conduïa a un teatre. Per a la seva façana, Balet es va inspirar en models neoàrabs i nassarites, com l'Alhambra de Granada. Ho va fer amb 26 o 27 anys, en una època en què conèixer aquests models depenia de gravats, làmines i llibres.
La burgesia que s'instal·lava al Passeig de Gràcia anhelava l'exotisme i volia impressionar els seus conciutadans amb edificis palauencs. Una façana neomudèjar d'aquesta ambició, amb arcs de ferradura, motius geomètrics i esgrafiats, anunciava prestigi i modernitat, anys abans de l'eclosió modernista.
Avui la casa és un dels pocs exemples neomudèjars que es conserven a l'Eixample i una presència singular en un dels passeigs comercials més importants d'Europa. Va celebrar el seu 150è aniversari el 2022 i, després de la seva restauració, acull des del 2019 l'Hotel Praktik Èssens.
La Casa Vilumara, la seva bessona desapareguda
A l'esquerra, la Casa Vilumara; a la dreta, la Casa Pere Llibre
Balet no va projectar una casa, sinó un conjunt: dos edificis idèntics, la Casa Pere Llibre i la Casa Vilumara, separats per un passatge, avui Passatge Maria Canals. Al fons del passatge hi havia el Teatre Espanyol, obra de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, inaugurat el 1870. Balet també va dibuixar la reixa i la porta d'aquest accés. La Casa Vilumara va ser enderrocada el 1915 i al seu solar es va aixecar la Casa Rocamora. Des d'aleshores, la Casa Pere Llibre és l'únic testimoni dempeus d'aquell conjunt. No s'ha de confondre amb la Casa Francisco Vilumara, avui joieria Tiffany & Co., una altra obra de Balet al mateix passeig.
Pots veure els plànols originals a la nostra pàgina d'Història.